He de confessar que la pèrdua recent d'en Pepe Rubianes em va afectar profundament. Fer-se a la idea que no tornarem a gaudir d'ell d'alt dels escenaris resulta encara, massa complicat. En el record quedaran per sempre les llargues estones sense poder parar de plorar, però de riure. Mai m'he cansat, ni crec que mai em cansaré de veure "Rubianes solamente". Podria dir-vos, i no m'equivocaria, que vaig anar a veure l'obra al teatre com 4 o 5 vegades (al club capitol en varies ocasions, al Ple de Riure, o a Platja d'Aro, en un dels bolos d'estiu amb en Bozzo). El teatre ha perdut un geni, però tu sempre quedaras entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada