Dignitat Nacional

Davant les continues i incessants agressions que el nostre país està rebent des de l'Espanya més bel·ligerant de la democràcia, una trentena de catalans i catalans han impulsat la creació d'una Associació per la defensa de la nostra dignitat com a país, sota el nom de Dignitat Nacional. Ells mateixos es defineixen com una associació que persegueix la construcció i el consens nacional, i que pretén recollir les inquietuds nacionals i socials del poble de Catalunya. Segons el propi President de l'Associació, Xavier Cruzado, la iniciativa va ser fruit de les noves tecnologies i de la societat de la informació, en tant que els actuals membres fundadors són persones anònimes, catalans i catalanes que s'han associat amb un únic objectiu comú, defensar el nostre país i les seves Institucions, dels atacs constants que s'estan rebent des de l'altre costat de l'Ebre. Per anar obrint boca, una de les primeres accions realitzades per l'Associació Dignitat Nacional, ha estat la interposició d'un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra la convocatòria del Consell General del Poder Judicial de places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l'àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè no s'exigeix cap coneixement del dret civil català ni el domini de la llengua catalana, que es considera "senzillament un mèrit", fet que al nostre entendre vulnera les disposicions contingudes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El fet que siguin els propis ciutadans de Catalunya, la societat civil en general, o els sectors econòmics en particular qui, amb actes públics, fem sentir la nostra veu en defensa dels nostres interessos com a país, diu molt poc dels polítics que actualment estan al capdavant de les Institucions Catalanes, a qui, al meu entendre, els recau la responsabilitat de guanyar-se el respecte cap al nostre país i cap a les seves Institucions. En aquest context, només ens queda una sortida, donar tot el nostre suport a plataformes i associacions constituides en defensa de la nostra terra, junts podem aconseguir-ho.

Discrepàncies...

El passat dijous 3 de maig, en la sessió de control al govern que es va celebrar al Parlament de Catalunya, es va posar de manifest l'existència d'importants discrepències entre uns i altres. Resulta evident que, entre les forces polítiques que integren el Parlament de Catalunya, existeixen notòries discrepàncies sobre el model de país que volem uns i altres o sobre la manera de fer política, perquè al cap i a la fi, poder fer sentir les veus discordants és un dels privilegis que ens ha conferit la democràcia. No obstant, aquest cop no vull posar l'èmfasi en les discrepàncies entre els diferents partits polítics, sinó en les discrepàncies internes dins de cada partit. Així doncs, durant la sessió de control al govern, el President Montilla va defensar la unitat d'acció del govern d'Entesa, i va aprofitar per retreure al Cap de la Oposició, Artur Mas, que les úniques discrepàncies internes les viu Convergència i Unió.

Realment crec que el President Montilla va cometre un greu error reobrint la caixa dels trons que suposa el tema dels retrets sobre els debats interns i les discrepàncies en el si dels propis partits polítics. Criticar a l'adversari en base a l'argument de la desunió entre els dirigents d'un mateix partit, pot suposar un efecte bomerang que acabi descobrint les vergonyes de tots. Des d'anys ançà, una vegada i una altra, s'ha intentat evidenciar la suposada mala relació o discrepàncies entre els dos partits que conformen la federació nacionalista de CiU (CDC i UDC). És ben cert que, en determinades ocasions, s'han pogut sentir veus discordants i discrepants, entre els propis líders Convergència Democràtica i d'Unió. El darrer exemple el trobem en el debat intern obert en relació a la necessitat o no que CiU entri a formar part del Govern Espanyol en un futur. Fins a cert punt resulta obvi que, en una federació integrada per dos partits plenament independents, i amb una ideologia pròpia, puguin existir, en determinats moments, opinions contràries. No obstant, crec que resulta poc afortunat per part del President Montilla retreure tal situació al propi líder de la federació nacionalista, i menys encara, fer-ho en seu Parlamentària.

No resulta convenient, al meu entendre, mirar les esquerdes en les cases dels altres quan a la teva pròpia casa els fonaments estan a punt d'esfondrar-se. Recordem que el PSC no passa per un dels seus millors moments de cohesió interna. És clar l'enfrontament permanent entre el sector catalanista del PSC i el sector més espanyolista o, dit d'una altra manera, més afí al PSOE. Fins i tot, el propi President Maragall es veurà obligat a abandonar la presidència del partit per discrepàncies internes. I sense anar gaire més lluny, a la ciutat de Badalona és un fet innegable l'enfrontament entre els dos sectors dins del PSC, els partidaris de l'alcaldessa Maite Arqué, i els partidaris del Sr. Casquete. Per tant, recomano al President Montilla una mica més de prudència en les seves declaracions, donat que a casa seva la situació no és que sigui la més favorable per poder anar destapant les vergonyes dels altres.

I és que la situació política actual ens ha portat a evidenciar les discrepàncies i les lluites internes dins dels propis partits. Segurament la falta de lideratge ferm ens ha conduït a aquesta situació que, al meu entendre, només genera desconfiança a l'electorat. Malauradament, un altre exemple clar d'aquesta situació el trobem a Esquerra, qui també es troba inmersa en una greu crisi ideològica i identitària; al pols de poder entre el sector proper a Carod-Rovira i els afins a Joan Puigcercós, hi hem de sumar la nova corrent d'opinió iniciada per l'ex-conseller de governació Joan Carretero amb la seva plataforma Reagrupament.Cat I és que, com ja es diu en les Sagrades Escriptures, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Només espero que tots els partits polítics actuin amb sentit de responsabilitat i deixin de banda les disputes internes, i es dediquin d'una vegada per totes a treballar per Catalunya, sota una bandera comuna, la catalana. Junts podem aconseguir la llibertat.