6 anys prenent nota

Fa escassament un parell de dies, i després de l'enèssima contradicció entre el què el PSC vota a Catalunya, i el què vota a les Corts Espanyoles, el líder d'Esquerra, Joan Puigcercós, avisava novament als socialistes que prenia nota de l'actitud deslleial amb Catalunya mostrada pels 25 diputats dels socialistes catalans a Madrid. Crec que ja n'hi ha prou de jugar a fer la viu viu. Esquerra porta 6 anys prenent nota de les actituds deslleials dels socialistes envers el nostre país, però a la vegada mostrant un silenci còmplice. Els socialistes catalans es van presentar a les passades eleccions Catalanes amb el lema “Fets i no paraules”, i precisament això és el què li demano i exigeixo als companys d'Esquerra Republicana de Catalunya, Fets.

Ara per ara, Esquerra és l'única força política que té la clau perpoder exigir respecte envers el nostre país, i en conseqüència, fer complir l'Estatut. Quantes penúries i humiliacions més haurem d'aguantar els catalans perquè d'una vegada per totes Esquerra es decideixi a abandonar el govern català?Només així podrem aconseguir que se'ns torni a respectar com ens mereixem. Espero que el poder que dóna formar part del govern de la Generalitat, no tingui més pes que l'estima per Catalunya.

Govern progre!

Ahir, com acostumo a fer sempre que el temps m’ho permet, després d’escoltar els primers minuts del món a Rac 1, amb Jordi Basté, vaig posar “els Matins a TV3". Mentre preparava la maleta, vaig sentir en Cuní com comentava el "nou manual d’estil laic" que porten a terme les escoles públiques del govern "progre" d’aquest país. Ara resulta que les escoles públiques reanomenen les festivitats i tradicions relacionades amb el cristianisme. Ara, les festes de Nadal es diuen festes d’hivern, i les festes de Setmana Santa són les festes de primavera. Sense ser un catòlic practicant, trobo indecent que se’ns vulgui encaminar cap a una societat sense valors, progre, atea, laica, pijo-sostenible, antisistema, o digueu-li com vulgueu.

Sembla mentida que aquests que tant lluiten per recuperar la memòria històrica, pretenguin inculcar-nos una memòria selectiva, sectària, dominant. No es pot pretendre negar o amagar una realitat incontestable com és el fet que la nostra societat, i la del vell continent en general, ha crescut sobre les bases del cristianisme. Volem que la societat del demà creixi sense saber què és i què representa el Nadal o la Setmana Santa? Tant negatius són els valors i la moral cristiana?

Almenys, per coherència, aquells qui aposten per una societat laica o atea, els convido a treballar durant les festivitats de Nadal, Setmana Santa, i altres festes de precepte.

Notícia el Periódico de Catalunya

CiU le saca nueve puntos al PSC y deja al tripartito sin la mayoría

• Con 55 o 56 escaños, los nacionalistas podrían gobernar solos o pactar con socialistas, ERC o PPC
• Esquerra perdería cinco o seis de sus 21 diputados, mientras sus dos socios en el tripartito resistirían

Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
MÁS INFORMACIÓN
Los nacionalistas tienen el mayor índice de fidelidad de sus votantes
Mas se impone en el cara a cara con Montilla
El 'conseller' Baltasar augura que el tripartito seguirá gobernando
Artículo de Carles Duarte: 'La crisis vota Mas'
Artículo de Toni Bolaño: 'Hay partido'
EDITORIAL: 'Malas perspectivas para el tripartito'
Cunde el pesimismo sobre el futuro del país
EMPRESA RESPONSABLE: GESOP

EL PERIÓDICOBARCELONA
La dura crisis económica y las dificultades que experimentan las negociaciones sobre la financiación autonómica están pasando factura al Govern. Según el Barómetro político de Catalunya elaborado para EL PERIÓDICO por el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), la coalición formada por el PSC, ERC e ICV-EUiA perdería la mayoría parlamentaria que alcanzó en el 2003 y revalidó en el 2006 a favor de otras combinaciones cuyo pivote siempre sería CiU, que amplía su ventaja sobre los socialistas hasta nueve puntos.Si la estimación de voto de la encuesta se hiciera realidad en unas elecciones, los convergentes podrían aliarse con ERC para constituir un frente nacionalista, con el PSC para formar una gran coalición (la llamada sociovergencia) o con el PPC si optaran por un pacto de derechas. También podrían simplemente gobernar en minoría con un apoyo exterior estable o pactando con uno u otro según la cuestión.Suponiendo que los tres partidos del Govern obtuvieran la cota más alta de la horquilla de diputados que les otorga la encuesta, la suma alcanzaría los 67 escaños, uno menos de la mayoría absoluta, que está en 68. En cambio, la suma de los diputados de CiU y ERC superaría la mayoría incluso en la cota más baja de la horquilla (70, dos más de los necesarios). Una hipotética coalición entre socialistas y convergentes alcanzaría una mayoría de entre 93 y 95 diputados. La otra posibilidad, un Govern de CiU con el apoyo del PPC, sumaría entre 67 y 69.DURO REVÉS A ERCLa causa principal del retroceso del tripartito es el duro revés que sufren las expectativas de voto de ERC, que pierde 3,4 puntos y entre cinco y seis diputados con respecto a las elecciones del 2006. Esta caída de los republicanos no se ve compensada por los resultados que la encuesta atribuye a los otros dos miembros del Govern: el PSC, con dos décimas de punto menos que en el 2006, obtendría uno o dos escaños más, e ICV-EUiA, con una merma de medio punto, sacaría los mismos diputados que tiene ahora o perdería uno.En cambio, CiU sigue su trayectoria ascendente al sumar apoyos tanto entre el electorado de Esquerra como en el popular. El sondeo atribuye a los convergentes una subida de 4,2 puntos y entre siete y ocho diputados. El PPC sufriría una derrama de 1,8 puntos y perdería entre uno y dos de escaños. Por último, Ciutadans rebaja sus expectativas electorales medio punto respecto a octubre y podría quedarse fuera del Parlament u obtener solo dos diputados, uno menos que en el 2006.Es importante subrayar que hasta un 6,3% de los encuestados asegura que votará en blanco, un porcentaje elevadísimo que muestra el alejamiento de los partidos de una parte significativa del electorado. Durante la anterior legislatura, la media de personas que decían que iban a votar en blanco fue del 3%.La estimación de voto de este barómetro muestra un cambio importante en la orientación del electorado catalán en los últimos meses. En el barómetro de noviembre pasado, el tripartito recibió un importante impulso precisamente por la recuperación de ERC respecto al sondeo anterior, publicado en julio del 2008. El punto que recuperó entonces se ha convertido en un retroceso de tres puntos ahora.EL VOTO DIRECTOMientras, CiU adelanta al PSC en voto directo, el que confiesan espontáneamente los encuestados cuando se les pregunta a quién votarían. La ventaja a favor de los convergentes es pequeña (1,2 puntos), pero es significativa porque no iban por delante en este apartado desde junio del 2007.En voto directo, por detrás de los dos partidos más importantes figura, en tercer lugar, Esquerra, que pierde más de dos puntos respecto al anterior barómetro de noviembre; a continuación, ICV-EUiA, que ve mermada su cosecha de votos directos en 3,4 puntos, seguido del PPC, que pierde siete décimas, y Ciutadans, que gana cuatro décimas de punto, pese a que la estimación de voto no le favorece.

Gràcies Pepe

He de confessar que la pèrdua recent d'en Pepe Rubianes em va afectar profundament. Fer-se a la idea que no tornarem a gaudir d'ell d'alt dels escenaris resulta encara, massa complicat.

En el record quedaran per sempre les llargues estones sense poder parar de plorar, però de riure. Mai m'he cansat, ni crec que mai em cansaré de veure "Rubianes solamente". Podria dir-vos, i no m'equivocaria, que vaig anar a veure l'obra al teatre com 4 o 5 vegades (al club capitol en varies ocasions, al Ple de Riure, o a Platja d'Aro, en un dels bolos d'estiu amb en Bozzo). El teatre ha perdut un geni, però tu sempre quedaras entre nosaltres.

Enllaç -Pere Parés: Parc Vallmora

Us recomano que visiteu el blog d'en Pere Parés, on parla de la realitat (2009) i la ficció (projecte que ens van vendre el 2007) del què havia de ser l'obra emblemàtica del tripartit d'esquerres del Masnou, el Parc Vallmora.

www.perepares.blogspot.com

I com que diuen que una imatge val més que mil paraules,...

http://es.youtube.com/watch?v=4a4Qtpxpznc

Acarnissament?

Llegeixo a El Punt d'avui, que ICV denuncia un acarnissament i un assetjament polític i mediàtic, en el què cataloguen com a campanya orquestada des d'alguns mitjans de comunicació i partits polítics per fer-los fora del govern tripartit. I jo em pregunto, han demostrar els ecosocialistes en aquests darrers anys que poden assumir responsabilitats de govern? Crec que la resposta és prou clara. No cal anar massa enrere per adonar-nos el perfil tant baix dels dirigents d'ICV. Recordo els viatges en helicòpter del Conseller Milà, la decisió de reduir la velocitat als accessos a la ciutat de Barcelona, la gestió (per definir-la d'alguna manera) del Conseller Baltasar durant la sequera, els pactes d'amagat entre el Conseller Saura i la vicepresidenta de la Vega, o la pèssima gestió del líder comunista davant de la Conselleria d'Interior, obligant als mossos a assistir a les seves conferències al més pur estil dictatorial, o la més recent participació en la manifestació en contra de l'Estat d'Israel, i la seva posterior justificació. Els catalans ens mereixem un govern que constantment fa el ridícul arreu del món? Com ens deuen veure des de l'exterior? Quina deu ser la opinió dels Ministres israelians quan veuen que un Conseller del govern de Catalunya es manifesta al costat d'aquells que cremen banderes israelianes i clamen venjança, i demana la supressió de qualsevol acord amb l'Estat d'Israel? I per acabar-ho d'adobar, justifica la seva presència a la manifestació comparant-ho amb les manifestacions en contra del terrorisme, i al·legant, en referència a l'encaputxat que va treure una pistola, que es tractava d'una performance amb una arma de joguina. I aquest personatge és un representant institucional del govern de Catalunya? Jo no demanaria la seva dimissió, sinó la seva destitució inmediata i la inhabilitació per exercir càrrecs institucionals de cap mena.

Per acabar, els recomano els articles recentment publicats per Pilar Rahola a La Vanguardia, sobre el conflicte al Pròxim Orient, la subjectivitat de les notícies que se'ns transmeten, i les repercussions en concepte d'amenaces que estan reben aquells que clamen contra l'extremisme que l'esquerra d'aquest país està prenent sobre aquest tema.

N'estic fins als ous!

Perdoneu d'antuvi les males maneres en què començo titulant aquest post, però és que no n'hi ha per menys. La sang em bull davant els esdeveniments que constaten una realitat irrefutable: tenim uns dirigents polítics que ocupen càrrecs de govern d'un molt baix perfil, per no dir que són uns totals incompetents.

Els usuaris del servei de Rodalies de Renfe -línia del Maresme- cada dia tenim un rau rau a la panxa, per veure quina sorpresa ens depara. Des de fa unes setmanes, el servei torna a ser un autèntic caos, desde demores més que considerables, estacionaments en les parades més temps del que és habitual, desviacions dels combois a l'estació de França, combois plens a rebentar... i mentrestant per megafonia se'ns diu que el servei ha recuperat la normalitat després de les obres de millora. En aquests instants és quan se'm reprodueixen imatges i frases que em fan bullir la sang, com el “antes partía que doblà”, o les pedalades dels ecosocialistes per il·luminar un eco-pijo arbre de Nadal, que denoten, no només una falta de consciència i de coneixement real dels problemes que patim els ciutadans, sinó que també són mostra de la seva total incompetència.

Només em faltava sentir ahir al Conseller Saura justificant la seva participació a la manifestació contra Israel, equiparant-la amb la dels seus homòlegs en contra del terrorisme d'E.T.A.... una mostra més de la mediocritat dels nostres governants, i ja en van moltes per part del Conseller ecosocialista. Siusplau, que algú li digui a l'amic Xoan, que en el conflicte palestí, els terroristes són els de Hamàs, i que Israel és un Estat reconegut per Nacions Unides (l'ús desproporcionat de la força per part de l'Estat d'Israel, seria objecte d'un altre debat, que ara no toca). Que algú li digui que la UE inclou Hamàs en les seves llistes d'organitzacions terroristes.

Crec que ens hauríem de replantejar què a fallat perquè gent tant incompetent arribi a assolir responsabilitats de govern.