La crisi dels 80

Fa poc més de sis mesos, el govern de Catalunya va començar a aplicar la mesura de reduir la velocitat a un màxim de 80km/h als accessos a la ciutat de Barcelona, afectant a les poblacions i municipis de l’anomenada primera corona. Quan es va aprovar la mesura, se’ns va justificar que els motius de la seva adopció eren la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona. Doncs bé, fa uns dies hem tingut la primera valoració dels resultats obtinguts per la reducció de la velocitat, i com ja va és habitual, la informació facilitada resulta força esbiaixada. Després de mig any, ja no es parla de contaminació. Segurament han pogut copsar que la reducció de la velocitat no és directament proporcional a la reducció dels índex de contaminació atmosfèrica, evident. Aprofitant que durant aquests sis mesos s’han reduït el nombre d’accidents, ara s’opta per allò de la dita castellana “donde dije digo digo diego”, i tot són lloances a la reducció de velocitat per reduir els accidents. Tanmateix, en la valoració efectuada pel SCT, se’ns amaga el nombre de sancions de trànsit que al llarg d’aquests sis primers mesos s’han portat a terme. Sospitós. Jo he estat i continuo sent contrari a la mesura de reducció de la velocitat, no crec que la mesura porti a reduir la contaminació atmosfèrica, a la vegada que crec sincerament, que a facilita les distraccions i, a la llarga, els accidents. Malauradament, pateixo habitualment la reducció als 80km/h, i el que provoca és que constantment estiguis pendent del compte-quilòmetres, i dels radars, el que genera indubtablement distraccions al volant. Tanmateix, la reducció a 80km/h provoca que els vehicles dels tres carrils, tots vagin a la mateixa velocitat, amb les dificultats que això suposa en termes de canvis de carrils per avançaments o per anar a buscar la sortida, podent quedar el cotxe veí en l’angle mort del retrovisor. Espero que “l’amenaça” d’estendre la reducció de velocitat als municipis de la segona corona de l’àrea metropolitana, no sigui una realitat, sinó, acabarem tornant al carro i a les tartanes, això si, serem ecosostenibles.

Front comú

Davant la proposta relativa al nou model de finançament per Catalunya proposada pel Ministeri d'Economia del govern "amic", m'alegra veure com els partits catalans (trat clar, del Partit Popular), han decidit fer front comú en la defensa d'uns dels aspectes claus del nostre autogovern. Espero que, aquesta vegada, les decisions electoralistes d'uns i altres no ens portin a trencar el consens entre els partits del govern, i el principal partit de la oposició. Ha arribat el moment de fer pinya, i anar tots a una per negociar el nou model de finançament del nostre país. Avui hem fet el primer pas, i espero que la posada en escena no quedi en un acte buit de contingut, i que tots plegats, govern i CiU, poguem entendre'ns en la defensa dels interessos de Catalunya, començant pel finançament. En aquesta ocasió, tinc plena confiança que el treball conjunt pot donar els resultats desitjats i anhelats per tots. Tanmateix, personalment tinc plena confiança amb el Conseller Antoni Castells, qui darrerament ha demostrat de forma pública i notoria, que per sobre de la idea de partit (socialista), encara hi ha lloc per pensar en el país, Catalunya. Espero que no ens falleu.

Sense comentaris

Crec que qualsevol qualificatiu seria insuficient per descriure l'enèssima actuació brillant del "boss" a Barcelona. Malgrat que l'acústica deixava molt que desitjar, l'energia i la complicitat que va tornar de despendre el cantant de New Jersey, fan que el doble concert de Barcelona es converteixi en un dels grans events de la història del rock. L'Springsteen va tornar a escriure en lletres d'or el seu nom a la ciutat de Barcelona.

He tingut la sort de poder assistir als dos concerts celebrats a la ciutat comtal, i personalment, em quedo amb el de dissabte, tant per la força dalt de l'escenari, com pel repertori de temes, entre els que destaco els grans clàssics com Hungry Heart, Glory Days, Because de night -amb impressionant solo de guitarra inclòs-, the river, brillant disguise, tunnel of love, o el burn to run, entre d'altres.

Avui, encara amb el record dels dos concerts del passat cap de setmana, només em queda desitjar i esperar que el "boss" torni algun altre dia a Barcelona... el "us estimem, us portarem sempre dins dels nostres cors, ens tornarem a veure -I'll see you again!!- deixen la porta oberta a l'esperança... tant de bo aquest hagi estat un més dels molts concerts que encara li queden per oferir-nos, el dubte és saber si la propera vegada el seguirà le seva inseparable E-Street Band.

Gràcies, nosaltres també t'estimem!

Espai 2.0 al Congrés de CDC

Una setantena llarga de blocaires vam tenir la oportunitat de poder participar a la taula rodona sobre blocs i política, que va tenir lloc ahir en el marc del 15è Congrés de CDC. Les diferents opinions i punts de vista entre els tertulians, va generar un debat enriquidor, on no va faltar la crítica als blocs d'aquells polítics que, amb el pas del temps, descuiden les seves obligacions com a blocaires, o també la tendència de certs polítics de no allunyar-se del discurs o de les línies vermelles, com dirien altres, que es marquen des del partits. Llàstima que el temps, com sempre, marca el desenvolupament dels actes, i en aquest cas, en compliment dels horaris d'inici del Congrés, van limitar la possibilitat de portar a terme un debat més extens entre els tertulians de la taula, i els blocaires presents a l'acte. En tot cas, cal valorar molt positivament la decisió de CDC de portar a terme una jornada oberta a tots els blocaires de la catosfera.

CiU tornaria a guanyar les eleccions

Segons una enquesta realitzada pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), i publicada avui a El Periódico de Catalunya, si es celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, CiU no només tornaria a vèncer, sinó que el govern TRIPARTIT podria no arribar a la majoria absoluta necessària per continuar governant 4 anys més.

Segons fonts del mateix diari, és la primera vegada en sis anys, que un sondeig encarregat pel rotatiu català, posa de manifest la possibilitat que el tripartit -PSC-PSOE-ERC-ICVEUA- no arribi als 68 diputats que conformen la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Entrant a valorar les dades concretes, segons el sondeig, Convergència i Unió obtindria entre 52 i 53 diputats (entre 4 i 5 més que els actuals), PSC-PSOE, n'obtindria entre 38 i 39 (en té 37 en l'actualitat), les garrotades se les emportarien ICV, que perdria entre 1 i 2 diputats, i es quedaria en 10/11, i Esquerra, que n'obtindria entre 17 i 18, davant dels 21 actuals. Ciutadans es quedaria entre els 2 i 3 diputats, i el PPC, entre 12 i 13.

Els resultats de l'enquesta, mostren una evident manca de confiança de l'electorat respecte el govern tripartit d'Entesa, que ve donat, en gran part, per la pèssima gestió portada a terme pel govern català en els darrers temps. La mala gestió de la sequera, les mentides sobre els transvassaments, el retard en el desplegament de l'Estatut, que si bé, és el govern central qui té la paella pel mànec, el mínim que se li ha d'exigir al govern català és fermesa i valentia, cosa que no ha tingut, el descontrol que, encara a dia d'avui patim a rodalies Renfe, entre d'altres.

Esperem que aquests resultats es vagin consolidant, i que, ben aviat, poguem veure un canvi de majories al Parlament de Catalunya que permeti, d'una vegada per totes, que el guanyador d'unes eleccions democràtiques, pugui, si més no, intentar formar govern.

El Congrés de CDC obre les portes a tots els blocaires

Trobo molt encertada la proposta de la organització, d'obrir les portes del 15è Congrés Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya, a tots els blocaires que hi estiguin interessats, siguin o no militans de Convergència.

Tots els blocaires que s'hagin inscrit a través de la web de CDC, podran participar en la taula rodona titulada "política 2.0 i blocs", que conduiran il·lustres blocaires, com Saül Gordillo, Carme Laura-Gil, Carles Puigdemont i Marc Vidal. Tanmateix, i per tal de poder actualitzar el bloc a temps real, la organització posa a disposició de tots els blocaires, connexió wi-fi gratuïta.

Per últim, els blocaires que ho vulguin, podran assistir al debat de la ponència 4, que porta per títol, "Regeneració i Qualitat democràtica".

Espero que aquesta iniciativa sigui tot un èxit.

Amic Joan, fas pena!

Els qui em coneixeu, ja sabeu sobradament l’antipatia que li tinc al Sr. Joan Laporta. I ja sé que potser resulta massa exagerat publicar dos posts consecutius en contra de la seva gestió al capdavant del Barça, però és que només veure’l, ja em provoca basarda. El conte de la llagrimeta d’avui, en un acte de recolzament celebrat a l’Hotel Majèstic, m’ha posat els pèls de punta... i no precisament d’emoció. Avui, realment, quan es vegi no es reconeixerà. Com pot dir aquest senyor, que les promotors de la moció, i el mateix Sandro Rossell només tenen per objectiu erosionar la seva persona. A veure amic Joan, malgrat les llàgrimes, la teva prepotència i vanitat no té límits. Per una vegada a la vida, col·locat en un segon pla, deixa de donar-te protagonisme, no et miris més al melic, no hi ha fantasmes ni conspiracions, només hi ha, com a mínim, 9.500 socis (firmes validades) que aposten per un nou model de club. No estem en contra de persones, perquè afortunadament, les persones venen i se’n van, només estan de pas per aquesta vida, però el que queda és el club, la Institució, el seu respecte i els valors que representa. I els que diumenge votarem SI a la moció, ho fem perquè volem un Barça més que un Club. Aquesta junta ha demostrat que en els moments importants, no té cap mena de capacitat de gestió. Es compra a preu d’or i es ven a preu de saldo, no hi ha disciplina, i la deixadesa en les seccions és més que preocupant. Et penses que fitxant Navarro, et pots reconciliar amb el Palau??
Ho tenies tot per triomfar, però la teva vanitat, supèrbia, i prepotència, ha fet que acabis el teu mandat fent pena, que no llàstima. PD: No cal que m’enviïs més sms, ni mails, ni cartes ordinàries convidant-me a anar a votar, ja massa temps