S'apropen les nits màgiques amb les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere, i amb elles, comença la FESTA MAJOR del nostre poble. És el moment de començar a viure l'estiu al carrer, i gaudir com mai de les nits tan màgiques d'aquestes dates tan assenyalades per tots els masnovins i masnovines. És moment de fer gresca i xiriniola, i gaudir d'un entorn tan privilegiat com el nostre, que ens permet poder gaudir d'una posta de sol des de la platja, tot esperant l'adveniment del castell de focs artificials, que tindran lloc com cada any, el dia 28 de juny, Revetlla de Sant Pere, a les 23 hores.Personalment, ja tinc ganes que arribi la Revetlla de Sant Pere, fer cap a la platja, i mentre fem petar la xerrada abans no comencin els focs, ens delaitem com sempre, amb les coques de "Can Miquel", això si, anar ben acompanyat és condició "sine qua non", per converit aquesta nit màgica en una nit especial. Bona Festa Major!!
S'apropen les nits màgiques amb les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere, i amb elles, comença la FESTA MAJOR del nostre poble. És el moment de començar a viure l'estiu al carrer, i gaudir com mai de les nits tan màgiques d'aquestes dates tan assenyalades per tots els masnovins i masnovines. És moment de fer gresca i xiriniola, i gaudir d'un entorn tan privilegiat com el nostre, que ens permet poder gaudir d'una posta de sol des de la platja, tot esperant l'adveniment del castell de focs artificials, que tindran lloc com cada any, el dia 28 de juny, Revetlla de Sant Pere, a les 23 hores.Personalment, ja tinc ganes que arribi la Revetlla de Sant Pere, fer cap a la platja, i mentre fem petar la xerrada abans no comencin els focs, ens delaitem com sempre, amb les coques de "Can Miquel", això si, anar ben acompanyat és condició "sine qua non", per converit aquesta nit màgica en una nit especial. De porc i de senyor se n'és de mena
Per tal de trencar amb la temàtica dels articles precedents, i encara que us pugui sobtar a priori el títol, aquest escrit pretén ser el meu particular homenatge, al que segurament ha estat un dels millors jugadors de la història del bàsquet europeu: DEJAN BODIROGA.Com segurament tots els amants del bàsquet sabreu, el passat 11 de juny de 2007, Dejan (Zrenjanin-Serbia, 2 de març de 1973), va anunciar davant dels mitjans de comunicació, que després de més de 17 anys en l’elit del bàsquet, havia arribat el moment de penjar les botes.
A títol personal, crec que Bodiroga ha estat indubtablement un dels grans jugadors de basquetbol sorgit al vell continent. Des de ben jovenet ja va demostrar que reunia tots els requisits per convertir-se en un mite del bàsquet europeu. Els que hem tingut la sort de poder-lo veure jugar en directe, i defensant els colors del teu equip, hem pogut constatar que hem estat davant d’una llegenda viva de la història del bàsquet continental. Al seu talent innat i la seva depurada tècnica individual, Dejan unia la virtut de ser un líder i un guanyador nat. Aquesta combinació de talent i capacitat de lideratge, l’han portat a ser un dels jugadors amb millor palmarès d'Europa. Campió d’Europa (Lliga Europea) en tres ocasions consecutives, vestint la samarreta del Panathinaikos (1999-2000; 2000-2001), i del FC Barcelona (2001-2002); campió de la Lliga i Copa Gregues (Panathinakos), campió de la Lliga i Copa Italiana amb l’Stefanel de Milà; Campió de la Lliga ACB i Copa del Rei defensant la samarreta del Barça. Medalla de plata en els Jocs Olímpics d’Atlanta 96, dues vegades campió del Món de seleccions amb Iugoslàvia (Grècia 98 i Indianàpolis 2002), tricampió del campionat europeu de seleccions (Atenes 1995, Barcelona 1997, i Turquia 2001), i medalla de bronze en el Campionat Europeu de Seleccions de França 1999. Grans títols per un gran campió.
D’en Dejan, recordo amb nostàlgia les grans tardes de bàsquet que ens va deixar al Palau Blaugrana. Mai podré esborrar aquelles imatges d’en Dejan, quan des del coll de l’ampolla reculava tres quatre passes, per acte seguit, encarar al rival i superar-lo amb una facilitat insultant, ja sigui amb a virtuositat del seu moviment de peus, o bé, fent el seu famós “latiguillo”, com molts van batejar.
Escollit MVP de la final Four de Barcelona, ens va conduir (als culés), a guanyar la nostra primera i fins ara única Lliga Europea. Difícilment oblidaré mai aquella gesta històrica, i eternament em sentiré agraït a Dejan Bodiroga per ser un dels artífex d’haver-nos coronat com a campions d’Europa.
Moltes són les virtuts de Bodiroga com a jugador, però sens dubte, és d'agraïr la seva qualitat com a persona. Ha estat i continuarà sent un SENYOR dins i fora de les pistes de bàsquet.
No us negaré, però, que del seu pas per can Barça, guardo una espina clavada. Com a gran admirador de Bodiroga, com a home de bàsquet que sóc, i com a soci del FC Barcelona, sento vergonya de la forma com va haver de marxar del Barça, per la porta del darrere. Dejan Bodiroga no es mereixia una sortida com la que va tenir. Ell ho va donar tot per uns colors, els blau-grana, i va complir els objectius pels quals va ser fitxat (campió per dues vegades de la Lliga ACB,campió d'una Eurolliga, campió de la copa del Rei, i d'una Supercopa d'Espanya, en 3 anys). No obstant, en Joan Laporta i la seva junta directiva, es van comportar com el que són, uns porcs i uns impresentables. Malgrat tot, en Dejan va donar una altra lliçó de professionalitat i saber estar, i en cap moment va tenir cap retret contra el Barça en el dia del seu comiat, al contrari. Privar-lo de poder-se acomiadar a les mateixes instal·lacions del Club, i haver de dir adéu sol, i en un hotel de la ciutat, és motiu suficient com per entendre més que justificada la opinió personal que tinc del Sr. Laporta i de la seva Junta (recordem que en Sandro Rossell ja no en formava part). Com va dir aquell, DE PORC I DE SENYOR SE N’ÉS DE MENA.

Pilar Rahola en estat pur
Donat l'estat actual de la televisió, sempre resulta interessant poder destinar uns instants del dia a veure un dels pocs programes que encara mantenen certa categoria política, com és els Matins de TV3. Confesso que des de fa molts anys sempre he estat un espectador fidel als Matins de TV3 -anteriorment dit Bon dia Catalunya-, i humilment encara recordo amb nostalgia els grans col·loquis polítics amb què ens obsequià un gran periodista com és Joan Oliver. Doncs bé, els qui vareu tenir la oportunitat de poder seguir els Matins” d'ahir, 4 de juny de 2007, segurament vau quedar perplexos davant del televisor després de les paraules de la col·laboradora habitual del programa, Pilar Rahola. Al marge de la ideologia política, que podem compartir en part, de la Pilar sempre m'ha fascinat la seva capacitat per dir les coses pel seu nom, tal com són, sense embuts; i ahir vam tenir la oportunitat de veure a la Rahola en estat pur.La que fora mà dreta d'Àngel Colom, volia fer un petit incís sobre la situació tant complicada que viu Esquerra després de les eleccions municipals del 27 de maig... doncs sort que la Pilar només volia fer una petita valoració, perquè si es descuida, com diuen els castellans, “no deja títere con cabeza”. Les manifestacions de la Rahola van ser dures, contundents, inesperades, sorpresives, però per sobre de tot, segurament, sinceres. En ocasions, hom sempre té la necessitat en un moment donat de buidar el pap, i això és precisament el que va fer la Pilar ahir, entre la mirada atònita de la periodista Lídia Heredia. (jugada mestre de la Pilar, aprofitant que en Josep Cuní estava celebrant la Pasqua Granada).
La Pilar Rahola va carregar durament contra la Direcció actual d'Esquerra Republicana de Catalunya, acusant-los directament d'haver portat a terme actuacions poc democràtiques, i ratllant la legalitat, durant el procés d'escissió que va portar a la Rahola i a l'Àngel Colom a formar el PI. La Pilar va acusar amb el dit a Joan Puigcercós i a Xavier Vendrell de ser els artífex de realitzar amenaces i coaccions telefòniques a la família de l'Àngel Colom, i fins i tot, va implicar a Vendrell de fer ús de la força física en determinades ocasions (participant en batusses i arribant a les mans). I tot això, diu la Pilar, amb l'únic objectiu d'arribar al poder. Pel to que va emprar la Rahola, denoto que bona part de les paraules i les acusacions eren del tot sinceres, realitzades per aquella persona que en el seu dia va patir en primera persona atacs gravíssims, i que per sentit de la responsabilitat, va haver de mantenir en la més estricte intimitat.
