Acarnissament?

Llegeixo a El Punt d'avui, que ICV denuncia un acarnissament i un assetjament polític i mediàtic, en el què cataloguen com a campanya orquestada des d'alguns mitjans de comunicació i partits polítics per fer-los fora del govern tripartit. I jo em pregunto, han demostrar els ecosocialistes en aquests darrers anys que poden assumir responsabilitats de govern? Crec que la resposta és prou clara. No cal anar massa enrere per adonar-nos el perfil tant baix dels dirigents d'ICV. Recordo els viatges en helicòpter del Conseller Milà, la decisió de reduir la velocitat als accessos a la ciutat de Barcelona, la gestió (per definir-la d'alguna manera) del Conseller Baltasar durant la sequera, els pactes d'amagat entre el Conseller Saura i la vicepresidenta de la Vega, o la pèssima gestió del líder comunista davant de la Conselleria d'Interior, obligant als mossos a assistir a les seves conferències al més pur estil dictatorial, o la més recent participació en la manifestació en contra de l'Estat d'Israel, i la seva posterior justificació. Els catalans ens mereixem un govern que constantment fa el ridícul arreu del món? Com ens deuen veure des de l'exterior? Quina deu ser la opinió dels Ministres israelians quan veuen que un Conseller del govern de Catalunya es manifesta al costat d'aquells que cremen banderes israelianes i clamen venjança, i demana la supressió de qualsevol acord amb l'Estat d'Israel? I per acabar-ho d'adobar, justifica la seva presència a la manifestació comparant-ho amb les manifestacions en contra del terrorisme, i al·legant, en referència a l'encaputxat que va treure una pistola, que es tractava d'una performance amb una arma de joguina. I aquest personatge és un representant institucional del govern de Catalunya? Jo no demanaria la seva dimissió, sinó la seva destitució inmediata i la inhabilitació per exercir càrrecs institucionals de cap mena.

Per acabar, els recomano els articles recentment publicats per Pilar Rahola a La Vanguardia, sobre el conflicte al Pròxim Orient, la subjectivitat de les notícies que se'ns transmeten, i les repercussions en concepte d'amenaces que estan reben aquells que clamen contra l'extremisme que l'esquerra d'aquest país està prenent sobre aquest tema.