El proper 30 de setembre es complirà un any de l’aprovació, al Parlament de Catalunya, del que fou el projecte inicial del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Després d’un llarg i complicat procés de tramitació i aprovació del nou Estatut, primer al Parlament de Catalunya, i després, a les Corts Generals, tinc la sensació que tot l’esforç col•lectiu realitzat no ha valgut la pena. Sóc de la opinió que tant els polítics com la major part de la societat civil catalana, vàrem cometre un greu error el pensar que un nou marc estatutari seria un bon instrument per assolir més autogovern per Catalunya. L’error va raure en no apreciar que el model de l’Estat de les Autonomies ha quedat esgotat, i el què calia buscar eren nous escenaris de relació entre Catalunya i Espanya. Hem de tenir present que, el model d'Estat actual deriva d'un context històric molt especial com fou la transició espanyola. En aquest context, i després de més de 25 anys de "normalitat" democràtica, és comprensible pensar que aquell model d'Estat ha quedat més que esgotat. L'Estat de les Autonomies no ha provocat que el poble de Catalunya perdés les seves aspiracions nacionals, i sempre i en tot lloc ha reclamat, i continuarà reclamant més autogovern i més sobirania. No obstant això, les regles del joc actuals no ens permeten continuar creixent com a país. Està clar que hem fet el cim, hem exprimit al màxim els límits permesos per aquest model autonòmic, però Catalunya necessita continuar caminant en la seva construcció nacional. Per aquest motiu, cal superar l'última barrera, aquella que ens permetrà superar el llindar del regionalisme. Com recentment ha manifestat el President Pujol, ens trobem davant d’un context en què “Catalunya està cansada d’Espanya, i Espanya està cansada de Catalunya”. 
No serà fàcil, però sincerament crec que ha arribat el moment de fer aquell pas endavant. No sé si l'empenta definitiva serà el 2014, data del famós referèndum proposat per Carod-Rovira, però el que si que espero és que, des d'avui, totes les forces polítiques catalanistes, uneixin esforços perquè a curt termini la independència pugui passar de ser un somni, a una realitat. Tinc la sensació o el pressentiment, que estem davant d'un tren que no podem deixar escapar. És el moment idoni per començar a construir el nostre propi Estat. I ho hem de fer sense excloure a ningú. Hem de recuperar el llegat del President Pujol, un clar exponent del nacionalisme integrador, capaç de fer partíceps de la construcció nacional a qualsevol persona vinguda d'arreu del món. Al cap i a la fi, una Catalunya sobirana serà positiva per tots aquells que viuen i treballen a Catalunya, i aquestes són les cartes que hem de jugar en el moment de realitzar el tant esperat referèndum. Caldrà fer molta pedagogia, però entre tots podrem aconseguir-ho. Hem de ser ben conscients que, en cas deixar escapar el tren de la sobirania, i continuar acceptant les regles del joc actuals, correm el greu risc que, tard o d’hora, el poble de Catalunya quedi assimilat per l’Estat-Nació Espanyol. És el moment de mirar endavant, i d'una vegada per totes, i sense complexos, començar a construir el nostre propi futur.
5 comentaris:
JO també crec que hem d'aprofitar el moment i treballar per assolir la independència. LEs plaaformes sobiranistes que s'estan creant ens poden ajudar molt a buscar una sortida sobirana. El cami per construir un Estat propi no serà fàcil, serà llarg i ple d'obstacles. Però els beneficis de la independència pel país i pels seus habitants seran envejables.Ara és el moment, INDEPENDÈNCIA JA
Està clar que hem d'avançar per no perdre l'oportunitat de sumar per la independència. Ara és un moment on la gent surt de l'armari per reconèixer el seu independentisme.. casos com n'Alfons López-Tena són extremadament simptomàtics. Ara queden dues opcions.. o esperar que tot canvii o fer-les canviar cadascú des del seu costat. Hi ha plataformes i campanyes civils que es poden enfortir amb l'ajut i la difusió, com la que va néixer al Masnou fa uns mesos i que amb l'ajuda de més gent es va concretar en la web www.estatpropi.cat per sumar al mapa tota la gent que votaria a favor de la independència. Com a blocaires també ens podem sumar a la Xarxa de Blocaires Sobiranistes (www.xbs.cat) per donar empenta a un front d'opinió que no s'atura.
L'altra opció és que els militants dels partits pressionin als dirigents per fer veritable política de país, i per tant llurs pactes vagin en aquesta línia. Al si dels partits polítics també s'està veient la formació de plataformes, corrents interns, etc!! El secret és un: Cap Plataforma, ni Cap Partit aconseguirà per ell sol la independència.. cal que hi anem tots de la mà sense deixar ningú fora
La independència és l'únic camí per aconseguir la felicitat del poble català. Ara ja no hi ha marxa enrere.
Els ciutadans de Catalunya s'han adonat que Ser catalanista surt a compte! Ja era hora!
Plenament d'acord. Crec que seria necessari que més enlla de la casa comuna del catalanisme, convergència es dediqués a promoure una plataforma de progrés per catalunya, en la que hi tinguessin cabuda persones de tots els colors polítics, llengues maternes, indrets de procedència i ideologies, que creguessin que en el camí cap a la sobirania rau el seu benestar.
Tenim exemples a tocar que ens mostren l'eficàcia dels estats-regions, enfront a l'ineficàcia dels estats heterogenis formats o mantinguts a la força, en merits d'un sobirà o d'una oligarquia. Això ha d'encandilar a tothom, qui no vol un sistema sanitari eficient?, unes infraestructures en correlació amb els impostos pagats o tots els nostres recursos gestionats per un govern proper?.
Aquest país ha de construïr-se sobre la base del comú interés dels qui hi viuen i treballen, i aquest interés existeix, és tangible i és latent, només cal despertar-lo ara per demostrar que catalunya és capaç d'obrir als ulls a qualsevol i tornar-lo envers la burla emmascarada de la soldaritat interterritorial o la puta que la va parir.
El debat identitari o ideològic és ben sa, però convertir-lo en una arma de segregació només interessa a Madrid, o als que necessiten justificar-se alhora de formar un govern comandat per un encarregat de magatzem. L'exhaltació del debat identitari o ideològic és un producte enginyat pel Partit Popular i per bona part del PSOE i persegueix la finalitat d'esquerdar l'unitat dels catalans alhora de pressionar en un front comú.
Dic en l'article que hem d'aprofitar el moment actual, perquè crec que el tren de la sobirania està a punt de passar i no el podem perdre, aquest cop no. No obstant, hem de ser conscients que per pujar al tren necessitem al poble, i per tant, aquesta societat civil l'hem d'activar. Mica en mica, un bon grup d'intel·lectuals, s'està posant les piles, però falta molt per fer en quant a la resta de la població. Si no podem aconseguir que pugin al tren bona part del poble de Catalunya, no cal pujar-hi. I per això, com tu Andreu has comentat moltes vegades, hem de recuperar el llegat del pujolisme, capaç d'integrar en el projecte nacionaliste gent d'arreu.
Junt podem aconseguir-ho!
Publica un comentari a l'entrada