Tot esperant Sentència

Fa aproximadament un any, en una carta publicada a “La Vanguardia” i reproduïda enun post d’aquest blog,vaig manifestar que havíem comès un error històric a l’apostar per la redacció d’unnou Estatut d’Autonomia.Com vaig dir, considero que el model de l’Estat de les Autonomies està més queesgotat, si més no, perCatalunya, i el què calia fer era dedicar esforços a redefinir les relacions entreCatalunya i Espanya.Actualment, no només em ratifico amb aquelles declaracions, sinó que la Sentènciaque s’està gestant en elTribunal Constitucional, em dóna la raó. Catalunya, com a nació històrica, no potespirar a plena sobirania,ni a reclamar els seus drets històrics bàsics en un marc constitucional restrictiu iinamovible coml’Espanyol. Però el poble català no pot cessar en les seves reivindicacionsnacionals, tot el contrari.Segon filtrava la setmana passada “La Vanguardia”, el Constitucional ja s’hapronunciat sobre el 80% deRecurs presentat contra l’Estatut, i sembla ser que les restriccions interpretativesen punts bàsics, com labilateralitat de la negociació del sistema de finançament, i el deure de conèixer lallengua oficial de Catalunya, el Català, deixarà l’Estatut en paper mullat. Per aquest motiu, esticesperant que es dictiSentència en aquests termes.

Un pronunciament del Constitucional, que restringeixiles nostres aspiracions,seria la millor notícia pel poble de Catalunya. Un escenari com aquest, ens donariauna segona oportunitatper assentar les bases per la nostra construcció nacional. Convocatòria d’eleccions,o si més no, laconstitució d’un govern de concentració nacional, seria condició necessària perafrontar amb garanties unanegociació sobre un nou model de relació amb l’Estat. Òbviament, el poble deCatalunya, ha de jugar també unpaper fonamental, participant activament en la defensa dels nostres interessos com apaís, i a partird’aquí, esperar esdeveniments.