Polítiques Socials II

Des de CiU sempre s'han portat a terme polítiques socials que han permès als nostres ciutadans gaudir d’un notable índex de benestar social, i així ho continuarem fent. I com que creiem en les persones, i en el seu benestar, des de CiU s'ha intentat portar a terme iniciatives polítiques que permetin facilitar majors recursos a aquells qui ho necessiten, persones grans, col·lectius amb risc d’exclusió social, joves..etcètrea. Hi ho fem des de tots els àmbits de decisió, Ajuntaments, Parlament de Catalunya, i Congrés dels Diputats. Iniciatives socials que normalment es troben amb l’oposició d’aquells partits progressistes i d’esquerres, que es defineixen garants de les polítiques socials. En aquest context, el 14 de desembre de 2006, les Corts espanyoles van aprovar la Llei 39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Durant tot el tràmit parlamentari de confecció i esmenes del projecte de Llei, CiU va dedicar grans esforços per tal d’aconseguir que l’anomenada Llei de Dependència, fos una llei eminentment social, destinada realment a ajudar a les persones en situació de dependència, i a les seves famílies.

Des de CiU no es volia que s'aprovés un text legislatiu estèril, de difícil o impossible desenvolupament i compliment, però no ho vam aconseguir. Per això s'hi va votar en contra, perquè no s'estava d’acord que el govern d’esquerres (PSOE, amb el suport incondicional d’ERC, IU-ICV) aprovés una Llei de cara a la galeria, una Llei-aparador, que no tingués una aplicació real, que no donés resposta a les necessitats d’aquest gran col·lectiu, i que a la vegada, vulnerés el nostre Estatut d’Autonomia. El resultat d’aprovar una Llei de cara a la galeria el trobem ara, dos anys després de la seva aprovació, la Llei no s’està podent desenvolupar, els diners no arriben, els pressupostos s’ajusten, i estem on érem fa dos anys, o millor dit, pitjor que fa dos anys, en el sentit en què, amb l’aprovació d’aquesta Llei-aparador, es van crear unes expectatives entre els ciutadans, que difícilment es podran complir.

Un altre exemple del tarannà social de CiU el trobem al Masnou, on fa poc més de mig any, el Grup Municipal de CiU va presentar una moció en la què s’instava a l’equip de govern a instaurar l’anomenat servei de “menjar sobre rodes”, una altra iniciativa de caràcter social, destinada a poder prestar el més bàsic dels serveis, com és el d’aliments, a les persones en situació de necessitat. És una realitat que, cada cop amb major mesura, les persones grans i altres col·lectius en situació d’exclusió social, desatenguin, per diferents motius, la seva alimentació, arribant a situacions de malnutrició. Per aquest motiu, el Grup de CiU va presentar aquesta iniciativa amb la finalitat de poder oferir un servei de menjar a domicili, prestat per educadors socials, amb la finalitat de poder prestar aquest servei bàsic d’aliments als més necessitats. De moment, la iniciativa s’està trobant amb els pals a les rodes i les traves constants per part del govern municipal, un govern d’aquests que es proclamen progressistes, d’esquerres i garants de les polítiques socials (PSC-ICV).