En la política actual, és molt recorrent per part d’aquells que s’auto-defineixen progressistes i d’esquerres, fer un ús partidista i demagògic les “polítiques socials”. Normalment, els partits anomenats “d’esquerres”, solen proclamar-se a bombo i plateret com als “garants” de les polítiques socials. En un moment on cal aprovar Lleis sobre la memòria històrica per recordar els fets que han marcat el nostre passat més recent, crec que fora bo mirar enrere, no per criticar, com fan els que ara governen, sinó per fer justícia als governs del President Pujol. Massa sovint s'acusa a CiU de no haver portat a terme polítiques que contribuïssin a la millora i al benestar social dels ciutadans. Sostenir això, no només és faltar a la veritat, sinó és ser un autèntic hipòcrita.
Només cal fer una retrospectiva, per veure la realitat del país l’abril del 1980 (data en què Jordi Pujol fou escollit per primer vegada President de la Generalitat), i compara-la amb la Catalunya que va deixar l’any 2003. A principis de la dècada dels vuitanta, el país estava tot just en vies de construcció en tots els sentits, tant a nivell econòmic, com social. Una Catalunya deprimida, o si més no adormida que calia despertar per convertir-la en el motor del creixement econòmic espanyol. On les polítiques socials encara brillaven per la seva absència, i on calia construir l’anomenada societat del benestar. I amb esforç, seny i sentit comú, CiU va ser capaç de construir un país que fou referent i un model a seguir en tots els àmbits.
En aquest sentit, fa relativament poc temps, un Conseller de l’actual govern tripartit confessava que sempre havia sentit un gran respecte per l’obra feta pels governs del President Pujol durant els 23 anys de mandat, però que ara, després de poder tenir coneixement directe de les dificultats que suposa poder tirar endavant una obra de govern, el què sent no és respecte, sinó una tremenda admiració. Precisament això, confessions que es tenen en tertúlies de cafè, és el què crec que és just reconèixer obertament i sense tabús. No podem falsejar la realitat, ni el nostre passat més recents, com molts intenten amb regularitat, i per aquest motiu, cal ser justos, i reconèixer la contribució de CiU a la construcció del nostre país, i a la creació de l’estat del benestar. Sense l’obra social feta pel govern del President Pujol, de ben segur que no hauríem aconseguit ser la potència econòmica que vam arribar a ser en un passat recent.
0 comentaris:
Publica un comentari