Fa poc menys d’una setmana, en l’acte de clausura del Congrés Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya, en Duran va defensar aferrissadament la subordinació de Catalunya a Espanya, amb la seva aposta decidida per la Sociovergència i per entrar a formar part del govern espanyol. El problema, al meu entendre, no rau tant en què en Duran hagi manifestat la seva opció o preferència de pactes, sinó en el seu projecte polític, que xoca frontalment amb les tesis sobiranistes de Convergència Democràtica de Catalunya. En Duran ha manifestat per activa i per passiva, que la independència i la sobirania “se li en refot”, i que el seu projecte és continuar amb la relació de subordinació i dependència d’Espanya. El que em preocupa és l’espanyolització i desnacionalització catalana que està defensant Duran i UDC com a projecte polític. Han passat més de 25 anys de democràcia, i de la instauració del model autonòmic de subordinació amb l’Estat, i durant aquest temps en què Catalunya s’ha fet gran, hem descobert que la relació amb Espanya no pot continuar per aquestes vies, i cal apostar decididament per fer un pas ferm i valent cap a la plena sobirania. Aquesta és la fita de CDC, i la seva raó de ser. Qualsevol altre opció política que passi per continuar jugant al joc de les autonomies dependents de l’Estat, no podrà contar mai amb el suport de CDC. És el moment doncs, d’analitzar amb profunditat si els projectes polítics de CDC i d’UDC conflueixen, o per contra, prenen camins oposats, i en aquest cas, actuar en conseqüència, i com diu sense embuts la Carme-Laura Gil en el seu blog “ "Passiu-ho bé, senyor Duran!, adéu, UDC!", ens veurem el dia després del de les eleccions” ( http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290 )La Sociovergència d’en Duran
Fa poc menys d’una setmana, en l’acte de clausura del Congrés Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya, en Duran va defensar aferrissadament la subordinació de Catalunya a Espanya, amb la seva aposta decidida per la Sociovergència i per entrar a formar part del govern espanyol. El problema, al meu entendre, no rau tant en què en Duran hagi manifestat la seva opció o preferència de pactes, sinó en el seu projecte polític, que xoca frontalment amb les tesis sobiranistes de Convergència Democràtica de Catalunya. En Duran ha manifestat per activa i per passiva, que la independència i la sobirania “se li en refot”, i que el seu projecte és continuar amb la relació de subordinació i dependència d’Espanya. El que em preocupa és l’espanyolització i desnacionalització catalana que està defensant Duran i UDC com a projecte polític. Han passat més de 25 anys de democràcia, i de la instauració del model autonòmic de subordinació amb l’Estat, i durant aquest temps en què Catalunya s’ha fet gran, hem descobert que la relació amb Espanya no pot continuar per aquestes vies, i cal apostar decididament per fer un pas ferm i valent cap a la plena sobirania. Aquesta és la fita de CDC, i la seva raó de ser. Qualsevol altre opció política que passi per continuar jugant al joc de les autonomies dependents de l’Estat, no podrà contar mai amb el suport de CDC. És el moment doncs, d’analitzar amb profunditat si els projectes polítics de CDC i d’UDC conflueixen, o per contra, prenen camins oposats, i en aquest cas, actuar en conseqüència, i com diu sense embuts la Carme-Laura Gil en el seu blog “ "Passiu-ho bé, senyor Duran!, adéu, UDC!", ens veurem el dia després del de les eleccions” ( http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290 )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Be Joan, ja veus com esta el pati, el temps esta donan-me la rao, la socio-vergencia es una opcio real,
en quant el que dius del projecte politic de convergencia dirigit a conseguir a sobirania ara per ara esta una mica mes lluny com es evident.
Convergencia esta una mica mes debil amb la polemica, pero no ho dubtis que hi han convergents que tampoc estan d'acort amb el gir sobiranista excloent del senyor Puig que porta una mica mes a la deriva la coalicio.
Dit aixo amb fa gracia les critiques contra el PSC, i que asseguren que es una maniobra per acabar amb la coalicio nacionalista, jo em faig una pregunta:
Les presions que feia convergencia instan al psc a votar en contra dels presupostos del estat no era sino posar al psc davant dels caballs i aixi provocar una escisio amb el psoe?, en fi un dia per a tu i un dia per a mi.
visca el psc
Doncs jo de la sociovergencia no en vull sentir ni parlar
A tu maria, en sentiras a parlar i mooooolt
Sincerament crec que la sociovergència és una opció que neixerà més morta que viva. A nivell teòric, és cert que un pacte entre convergents i socialistes, pot ser sinònim d'estabilitat política, de centralitat, de deixar enrere els dragon kan tant típics del tripartit. No obstant, passant a la pràctica, com es pot gestionar la sociovergència?? Acceptaria en Montilla ser vicepresident (m'agrada més la terminologia de conseller en cap) d'un govern presidit per Artur Mas?? Jo crec que no. Per tant, aquesta opció crec que només quedarà en això, en opció. En canvi, cada cop pren més força un pacte nacionalista, entre ciu i erc. A més tingues en compte, que darrera la sociovergència del Sr. Duran, hi ha una evident postura de força, de lideratge entre cdc i udc, entre Mas i Duran. Ni CDC ni en Mas deixaran els seus postulats nacionalistes per apostar per uns sociovergència que només amaga un projecte polític basat en la subordinarció respecte de l'estat espanyol. Apostar per la via nacionalista, sobiranista, i de construcció nacional, no s'ha de veure com una posició radical,com en Duran pretén escampar. Apostar pel catalanisme, i per la sobirania està tant lluny de la centralitat política, com la idea d'en Duran, d'apostar per la subordinació de catalunya a espanya.
Penso que amb aquest post , tu tas ficat a un jardi, tu ja m'entenç
Apreciat Abel,
Intento sempre defensar les meves idees i els meus postulats polítics amb coherència, i amb independència del camí que prengui el partit al qual milito. Aquest és un espai de reflexió i d'opinió personal i intransferible. Sóc nacionalista i sobiranista, i per tant, defensaré sempre la via de l'autodeterminació del nostre poble. Segurament molts no compartiu les meves opinions, i és del tot respectable, només faltaria. Per això, i partint de la base que el què escric són reflexions personals, no crec que hagi entrat en cap jardí, però si fos el cas, m'hi quedaria.
Amb sembla be Joan, pero as de reconeixer que per la coalicio es un inconvenient que es doni sensacio de divisió, la corda cada vegada es tensa mes i en Duran te pressa per entrar al gobern.
P.D.
Com sempre respecto a totom i tu ja saps que aixo de la politica
tot canvia d'un dia per l'altre
Abel, completament d'acord amb el què dius
Publica un comentari