Catalunya, país de teatre

Unes temporades enrere, quan el Barça encara desprenia aromes de victòria, unes de les frases més famoses que van marcar els apassionants duels contra el Chelsea va ser aquell “en Barcelona se puede ver teatro y del bueno”, del gran José Mourinho. Aquell comentari va irritar a la parròquia culé, qui va acomiadar al tècnic portugués de l’estadi amb el càntic de “Mourinho vete al teatro”.
Doncs bé, després de les darreres turbulències polítiques que està vivint el nostre país com a conseqüència de la negociació del nou finançament de Catalunya, podríem traslladar aquelles paraules de Mourinho a l’àmbit polític. El PSC, i molt especialment el seu primer secretari i President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, estan fent teatre i del bo, amb la col·laboració estel·lar (special guest star com dirien les sèries americanes) de Pedro Solbes i del PSOE.

Però hi ha algú capaç d’empassar-se tota aquesta pantomima de l’estira i arronsa sobre finançament que estan portant a terme els representants del PSC i del PSOE? Realment hi ha algú que es cregui l’amenaça feta pel President de la Generalitat (PSOE) de poder votar en contra dels pressupostos generals de l’Estat si no hi ha un bon finançament per Catalunya? Crec que és una vergonya i una indecència política intentar treure rèdit electoral a costa de Catalunya i del seu finançament. Tant baix és el nivell polític d'aquests governants? La resposta és clara, més quan un govern no és capaç de complir el què disposa en les seves pròpies Lleis, com és el cas de l'incompliment de l'Estatut (Llei Orgànica, dit sigui de pas). Estem veient com n’hi ha que intenten treure vots inventant-se un problema lingüístic on no existeix, altres juguen amb el terrorisme i les víctimes per esgarrapar-ne uns quants més, i ara toca el finançament de Catalunya, per evitar perdre’n. I tot plegat perquè? Per demostrar que el PSC i el govern de Catalunya es mostren forts (només en aparença) davant de Madrid, i que a la vegada, el govern de Madrid i el PSOE es mostren forts davant les “súpliques” dels catalans? Doncs aquesta és l’obra de teatre que s’està representant en aquests moments al nostre país. Llàstima que el final acabarà, com sempre, amb cafè per tothom.

1 comentaris:

activista ha dit...

.
Quant parles de teatre no veig que parlis del teatre de CiU, que va amenaçar al PSC d'anar a la moncloa amb la seva proposta de finançament debilitant aixi el punt de força dels partits Catalans
tot i tenin clar que no tenie cap possibilitat de ser acceptat a Madrid.
Tu no estas aL PSC per saber si hi ha el estira i arronça, per tant parles per parlar, pero en fi veig que estas ha alguna executiva del PSC per saber de que parles (ha ha ha ).
L'unic que amb fa feliç es que esta clar que estas preocupat per lo be que estem fent les coses els socialistes i aixo es bona senyal.